PRIMÀRIES

Darrerament el mot primàries, de manera directa o indirecta, ens persegueix. Fa mesos que seguim des de primera fila la pugna entre el senador Obama i la Hillary Clinton; els mitjans ens han informat tant, tan bé, amb tant detall i de manera tan acurada, que ara ens sabrà greu no poder votar el candidat demòcrata – ni cap altre- a les eleccions dels EUA. Però alhora, i perquè el tema no ens sembli tan exòtic, també tenen aires de primàries els processos de renovació d’ERC i del PP, tot i que viscuts i plantejats de manera molt diferent. A ERC sembla haver una crisi de lideratge agreujada pels plantejaments d’un sector que demanen un canvi de rumb, tot i saber que aquest condemnaria el partit a arrossegar-se per l’oposició i viure dels discursos teòrics durant dècades. Al PP, en canvi, hi ha una crisi ideològica que era d’esperar a la dreta espanyola, un partit on té més pes l’extrema dreta ultranacionalista en detriment dels liberals.
Però jo em plantejo si tot plegat és una bona imatge de cara a la ciutadania. Tot i la propaganda gratuïta que han tingut els demòcrates dels EUA gràcies al procés de pimàries del seu partit, hauria jo de votar un candidat que s’ha estimat més viure un procés electoral, amb el desgast que el desplegament de les estratègies polítiques comporten, abans de seure i acordar un programa consensuat amb un company de partit? El mateix aplico a ERC, i no al PP perquè, tot i que és manifesta la intenció d’un sector per acabar amb ell, de moment segueix tapat o tapada el seu o la seva contrincant.
Si el que volem és un món on imperi el diàleg i les persones s’entenguin, pactin, negociïn i convisquin, no haurien de començar els polítics que aspiren a millorar aquest món a asseure’s amb els seus propis companys? Com m’he de creure llavors que tindran capacitat per pactar i acordar temes importants amb altres forces polítiques?
Algun dia, algun polític haurà de reflexionar les coses des del punt de vista del pare primerenc, de l’àvia desencantada o del jove mileurista. La coherència és un valor a l’alça i la gent cada vegada és menys ingènua.