El passat mes de març escrivia sobre la vergonyosa situació de la pediatria a Vilanova i la Geltrú. Entre altres coses explicava que a l’ambulatori que li correspon al meu fill per residencia hi havia pocs pediatres i que tan sols s’atenien tres urgències al matí i tres a la tarda. Això ha canviat. I ant si ha canviat. Radicalment. Ara ja no hi ha cap pediatre i no s’atén cap urgència.
Vista la mancança de pediatres, sanitat ha decidit centralitzar-los en un sols CAP, que no és pas el del centre, sinó que és el del barri de Sant Joan. No podem dir que Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat enorme. D’acord que ha crescut molt en els darrers anys, però segueix sent un lloc on s’arriba a tot arreu des del centre en 20 minuts a peu; fins i tot al pediatre.
Així doncs sembla ser que a sanitat, en matèria de pediatr
ia (i també d’atenció a la dona , que és coma anomenen ginecologia) no han sentit a parlar de la descentralització i la desconcentració que tan de moda estan. És cert que quan hi ha pocs recursos resulta més eficient agrupar-los que no pas segregar-los, però el tema és realment escandalós. Cada pediatre té 3500 pacients assignats i, tot i que sabem que un gran nombre de nens assisteixen a pediatres privats tot i tenir-ne assignat un de públic, l’univers de nens que han d’atendre és igualment molt elevat.
Al meu fill el duc a un pediatre privat. Malgrat haver defensat tota la vida la sanitat pública. Un dels principals motius és que li puc dur quan és necessari i sempre m’atén, la febre dels nens i nenes no entén de visites concertades ni de col·lapse sanitari. La meva pediatre ens coneix a tots pel nom i, fins i tot, sap qui són les cosines, els oncles i els amics del meu fill. Un altre element, fonamental per a mi, és que ens entenem i parlem el mateix idioma. El dia que vaig provar d’anar a la Seguretat Social a visitar el meu fill em vaig trobar davant una metgessa que em va atendre de manera correcta, però no entenia la meva llengua (sóc una indígena de Catalunya) ni s’esforçava a fer-ho (només faltaria, amb 3500 pacients potencials!). Tampoc no m’hauria entès la pediatre que visitava al costat. Hauríeu d’haver vist la meva inculta cara quan per a la conjuntivitis em va dir: aplícale un ungüento liviano. I és que no sóc una dona de món!
Vista la mancança de pediatres, sanitat ha decidit centralitzar-los en un sols CAP, que no és pas el del centre, sinó que és el del barri de Sant Joan. No podem dir que Vilanova i la Geltrú sigui una ciutat enorme. D’acord que ha crescut molt en els darrers anys, però segueix sent un lloc on s’arriba a tot arreu des del centre en 20 minuts a peu; fins i tot al pediatre.
Així doncs sembla ser que a sanitat, en matèria de pediatr
ia (i també d’atenció a la dona , que és coma anomenen ginecologia) no han sentit a parlar de la descentralització i la desconcentració que tan de moda estan. És cert que quan hi ha pocs recursos resulta més eficient agrupar-los que no pas segregar-los, però el tema és realment escandalós. Cada pediatre té 3500 pacients assignats i, tot i que sabem que un gran nombre de nens assisteixen a pediatres privats tot i tenir-ne assignat un de públic, l’univers de nens que han d’atendre és igualment molt elevat.Al meu fill el duc a un pediatre privat. Malgrat haver defensat tota la vida la sanitat pública. Un dels principals motius és que li puc dur quan és necessari i sempre m’atén, la febre dels nens i nenes no entén de visites concertades ni de col·lapse sanitari. La meva pediatre ens coneix a tots pel nom i, fins i tot, sap qui són les cosines, els oncles i els amics del meu fill. Un altre element, fonamental per a mi, és que ens entenem i parlem el mateix idioma. El dia que vaig provar d’anar a la Seguretat Social a visitar el meu fill em vaig trobar davant una metgessa que em va atendre de manera correcta, però no entenia la meva llengua (sóc una indígena de Catalunya) ni s’esforçava a fer-ho (només faltaria, amb 3500 pacients potencials!). Tampoc no m’hauria entès la pediatre que visitava al costat. Hauríeu d’haver vist la meva inculta cara quan per a la conjuntivitis em va dir: aplícale un ungüento liviano. I és que no sóc una dona de món!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada