Darrer llibre: el monestir proscrit

Em sap greu però el darrer llibre que he llegit no m'ha agradat.

Es tractat d'El monestir proscrit, de M Carme Roca i editat per Columna http://www.columnaedicions.cat/.

Aquest llibre està escrit com una pel·lícula, amb capítols molt breus que narren una escena o fet aïllat, en l'espai i en el temps, i que formen un continum que esdevé la història. No hi ha històries paral·lels ni cap comentari accessori que no estigui supeditat a la trama única i principal de desenvolupament i final totalment previsible. Els personatges, malgrat estar inspirats en personatges reals, són previsibles i totalment plans, tan sols en Ermessenda de Carcassona i en l'abadessa Ingilberga es pot intuir alguna cosa més enlà de la superfície. Els homes són tots plans, previsibles i simples.

Em sap greu, vaig començar el llibre amb molta il·lusió però de seguida vaig notar que m'estaven intentant convèncer, de manera poc subtil, de com d'innocents i bones eren les dones a l'edat mitjana i com de perversos eren els homes. El problema no és la idea, força certa en la meva modesta opinió, sinó que tota la història transpira aquest pretext i, fins i tot, s'hi supedita.

Malgrat tot s'ha de reconèixer l'esforç de documentació que ha fet l'autora i el tarannà pedagògic d'algunes definicions en forma de notes a peu de pàgina.