Aquest matí era el primer dia laborable 100% - no comptem dissabte que not reballa tothom- a l'àrea metropolitana i resta de Catalunya que s'havia de pagar de nou bitllet per anar en tren a Barcelona des de Vilanova, Sitges i la resta de poblacions de la línia de tren C2.
Per tal d'alegrar el dia a la concurrència, a l'estació de Vilanova a les 7 del dematí no funcionava cap de les màquines expenedores de bitllets i, a més, tan sols hi havia una persona a les taquilles atenent; amb aquest panorama és fàcil imaginar-se que s'han començat a aplegar desenes i desenes de persones fent cua, més d'un centenar, i potser dos, hi havia quan jo he arribat. Els que feia més estona que s'esperaven s'han rebel·lat per diversos motius. En primer lloc pel fet obvi que el temps i la dignitat de l'usuari no tenen cap valor per a l'empresa que gestiona les rodalies; en segon lloc perquè el servei de pagament amb targeta tan sols s'ofereix mitjançant les màquines i, casualment, no en funcionava cap; finalment perquè tan sols hi havia una persona a les taquilles però de guàrdies de seguretat n'han aparegut tres de seguida.
La solució per la que han optat els guàrdies de seguretat ha estat genial, digna de ser inclosa a un manual. Han obert les portes i han deixat passar les persones que feia més estona que s'esperaven i que més cridaven, no així a la resta, als xais, que han hagut d'esperar religiosament que la persona que atenia (des d'aquí la meva solidaritat amb el/la pobre treballador/a) donés a l'abast.
És molt indicatiu del concepte de gestió que des de Renfe (sigui adif o sigui la subempresa que sigui, que a l'usuari li importa un rave) es té que, quan no funciona cap màquina (em costa de creure !) no es reforça el personal adreçat a expedir bitllets sinó que es dobla el nombre de guàrdies de seguretat habitual. Chapeau per la gestió ferroviària de rodalies que s'entesta a conservar les tradicions de maltracte de l'usuari.
Per tal d'alegrar el dia a la concurrència, a l'estació de Vilanova a les 7 del dematí no funcionava cap de les màquines expenedores de bitllets i, a més, tan sols hi havia una persona a les taquilles atenent; amb aquest panorama és fàcil imaginar-se que s'han començat a aplegar desenes i desenes de persones fent cua, més d'un centenar, i potser dos, hi havia quan jo he arribat. Els que feia més estona que s'esperaven s'han rebel·lat per diversos motius. En primer lloc pel fet obvi que el temps i la dignitat de l'usuari no tenen cap valor per a l'empresa que gestiona les rodalies; en segon lloc perquè el servei de pagament amb targeta tan sols s'ofereix mitjançant les màquines i, casualment, no en funcionava cap; finalment perquè tan sols hi havia una persona a les taquilles però de guàrdies de seguretat n'han aparegut tres de seguida.
La solució per la que han optat els guàrdies de seguretat ha estat genial, digna de ser inclosa a un manual. Han obert les portes i han deixat passar les persones que feia més estona que s'esperaven i que més cridaven, no així a la resta, als xais, que han hagut d'esperar religiosament que la persona que atenia (des d'aquí la meva solidaritat amb el/la pobre treballador/a) donés a l'abast.
És molt indicatiu del concepte de gestió que des de Renfe (sigui adif o sigui la subempresa que sigui, que a l'usuari li importa un rave) es té que, quan no funciona cap màquina (em costa de creure !) no es reforça el personal adreçat a expedir bitllets sinó que es dobla el nombre de guàrdies de seguretat habitual. Chapeau per la gestió ferroviària de rodalies que s'entesta a conservar les tradicions de maltracte de l'usuari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada