Misèria humana

Acabo d'empadronar amb la seva tieta una nena de 10 anys a qui els mossos van treure de casa de matinada perquè la seva mare li estava pegant i amenassava de colpejar-la amb una ampolla buida de vodka. La policia hi va assistir quan la van trucar els veins, alarmats pels crits que hi havia al domicili.

Davant això l'ànima et queda planxada. Caldria mirar la situació d'aquesta mare sense jutjar-la a priori, veure com s'arriba a aquesta situació i a poder arribar a amenaçar i pegar la tev a pròpia filla. Però no es pot excusar ni disculpar de cap manera. La situació actual de la nena i les conseqüències del que no devia de ser un fet aïllat de ben segur que deixen una profunda cicatriu a la seva ànima, comptant que no es tracti d'una ferida oberta o mal tancada.

Per a mi que estic constantment preocupada per si faig bé les coses relacionades amb el meu fill: supera bé tal etapa? el pressionem amb alguna cosa? hauríem d'estimular-lo amb algun tipus de joguina diferent? després de veure aquestes coses m'adono que allò fonamental ho fem bé. Estimem i respectem el nostre fill, viu en una llar on hi ha respecte, diàleg i felicitat i on els problemes quotidians se superen amb imaginació, coratge i molta paciència. I això és allò fonamental, la resta és accessori.