Aquests darrers dies he conegut en Mohammed, un amic de la meva germana.
En Mohammed va nèxier al Marroc, i allà va viure fins fa uns anys. Estudiava segon de polítiques i treballava en xapusses per poder-se pagar la carrera, ja que els seus pares vivien bastant al dia i no es podien permetre pagar-li la carrera. Però a ell li feia molta il·lusió estudiar Ciencies polítiques i finalment aconseguí matricular-se. Des del primer curs va tenir problemes amb la policia per expressar les seves idees en veu alta i a les aules. Segons diu ell, "soy un poco rojillo y éso no gusta allí".
Ell no veia clar un futur a Marroc. Els seus pares veien malament el seu present i el futur dels seus fills. Fa uns anys van decidir venir a viure a Catalunya i es van instal·lar a Vilanova i la Geltrú. Aquí en Mohammed pot expressar les seves idees en veu alta, però realment ningú no l'escolta. Potser no ha sabut canalitzar la seva energia a l'associació grup adequat; potser les seves idees no arriben ni a projectes i moren abans de florir, ... qui sap. El cert és que ell se sent frustrat. Al Marroc era un estudiant de polítiques incòmode per al règim. Aquí és un aturat de la construcció. Ara no sap si quedar-se aquí o tornar allà i intentar prosseguir els seus estudis lluitant contra tot allò que se li oposi.
Al capdavall, com ell diu, ni és marroquí ni és espanyol. És del Riff.
En Mohammed va nèxier al Marroc, i allà va viure fins fa uns anys. Estudiava segon de polítiques i treballava en xapusses per poder-se pagar la carrera, ja que els seus pares vivien bastant al dia i no es podien permetre pagar-li la carrera. Però a ell li feia molta il·lusió estudiar Ciencies polítiques i finalment aconseguí matricular-se. Des del primer curs va tenir problemes amb la policia per expressar les seves idees en veu alta i a les aules. Segons diu ell, "soy un poco rojillo y éso no gusta allí".
Ell no veia clar un futur a Marroc. Els seus pares veien malament el seu present i el futur dels seus fills. Fa uns anys van decidir venir a viure a Catalunya i es van instal·lar a Vilanova i la Geltrú. Aquí en Mohammed pot expressar les seves idees en veu alta, però realment ningú no l'escolta. Potser no ha sabut canalitzar la seva energia a l'associació grup adequat; potser les seves idees no arriben ni a projectes i moren abans de florir, ... qui sap. El cert és que ell se sent frustrat. Al Marroc era un estudiant de polítiques incòmode per al règim. Aquí és un aturat de la construcció. Ara no sap si quedar-se aquí o tornar allà i intentar prosseguir els seus estudis lluitant contra tot allò que se li oposi.
Al capdavall, com ell diu, ni és marroquí ni és espanyol. És del Riff.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada