facebook

Aquesta setmana no he escrit al bloc. No és perquè no hi hagi pensat o perquè no hi hagi temes que m’interessin i despertin la meva opinió. Bàsicament no he escrit pel motiu de sempre: no he tingut temps. Però si normalment no tinc temps i escric, què és allò que aquesta setmana ha ocupat tot el meu temps sense que jo, pràcticament, m’adoni? Doncs molt senzill, una cosa que no sé encara ben bé què és: el facebook. http://www.facebook.com

Tal i com he dit, no sé ben bé de què es tracta aquest invent del facebook, però intentaré definir-lo. Segons el diari(La Vanguardia 27 de maig de 2008) es tracta d’una xarxa de relacions socials. Aquesta definició s’assembla a la d’estar per casa que jo vaig formular quan unes amigues em van preguntar què era aquest invent on m’havia posat gairebé sense adonar-me’n: es tracta d’un messenger sofisticat, vaig dir. El perquè d’aquesta sofisticació radica en el fet que, mitjançant aquesta xarxa pots incloure notes, fotografies, vídeos, informació personal, laboral i mil coses més, de manera gratuïta i amb l’opció d’accés que tu triïs: general, o restringit als teus amics o als teus amics i els seus amics. D’aquesta manera, tu tries amb qui et relaciones i qui accedeix a la teva informació.

Si alguna persona experta i amb temps llegeix això pensarà; què pardilla. Doncs sí, afortunadament sóc una pardilla en aquestes coses pel sol fet de ser una persona afortunada que darrerament es passa les tardes jugant a plastilina, pintant dracs, prínceps, reis i princeses i empaitant un marrec de dos anys que la sap més llarga que jo. Això a més de treballar i tenir una satisfactòria vida personal.

I així he passat jo una setmana gairebé: creant àlbums de fotografies, posant i traient informació personal, afegint amics i intentant esbrinar com funciona aquest invent.

Us mantindré informats.

recerca: sexe i alzheimer

Tot divagant per blocs i fòrums de la xarxa he topat amb aquesta frase i he pensat que no calien més paraules:

'En el mundo actual se está invirtiendo cinco veces más en
medicamentos para la virilidad masculina y silicona para mujeres que en la cura
del Alzheimer.De aquí a algunos años tendremos viejas de tetas grandes y viejos
con pene duro, pero ninguno de ellos se acordará para qué sirven'.
Dr. Drauzio Varella
afmB(2);

Darrer llibre: el monestir proscrit

Em sap greu però el darrer llibre que he llegit no m'ha agradat.

Es tractat d'El monestir proscrit, de M Carme Roca i editat per Columna http://www.columnaedicions.cat/.

Aquest llibre està escrit com una pel·lícula, amb capítols molt breus que narren una escena o fet aïllat, en l'espai i en el temps, i que formen un continum que esdevé la història. No hi ha històries paral·lels ni cap comentari accessori que no estigui supeditat a la trama única i principal de desenvolupament i final totalment previsible. Els personatges, malgrat estar inspirats en personatges reals, són previsibles i totalment plans, tan sols en Ermessenda de Carcassona i en l'abadessa Ingilberga es pot intuir alguna cosa més enlà de la superfície. Els homes són tots plans, previsibles i simples.

Em sap greu, vaig començar el llibre amb molta il·lusió però de seguida vaig notar que m'estaven intentant convèncer, de manera poc subtil, de com d'innocents i bones eren les dones a l'edat mitjana i com de perversos eren els homes. El problema no és la idea, força certa en la meva modesta opinió, sinó que tota la història transpira aquest pretext i, fins i tot, s'hi supedita.

Malgrat tot s'ha de reconèixer l'esforç de documentació que ha fet l'autora i el tarannà pedagògic d'algunes definicions en forma de notes a peu de pàgina.

Rodalies Renfe ... de nou i pitjor

Aquest matí era el primer dia laborable 100% - no comptem dissabte que not reballa tothom- a l'àrea metropolitana i resta de Catalunya que s'havia de pagar de nou bitllet per anar en tren a Barcelona des de Vilanova, Sitges i la resta de poblacions de la línia de tren C2.

Per tal d'alegrar el dia a la concurrència, a l'estació de Vilanova a les 7 del dematí no funcionava cap de les màquines expenedores de bitllets i, a més, tan sols hi havia una persona a les taquilles atenent; amb aquest panorama és fàcil imaginar-se que s'han començat a aplegar desenes i desenes de persones fent cua, més d'un centenar, i potser dos, hi havia quan jo he arribat. Els que feia més estona que s'esperaven s'han rebel·lat per diversos motius. En primer lloc pel fet obvi que el temps i la dignitat de l'usuari no tenen cap valor per a l'empresa que gestiona les rodalies; en segon lloc perquè el servei de pagament amb targeta tan sols s'ofereix mitjançant les màquines i, casualment, no en funcionava cap; finalment perquè tan sols hi havia una persona a les taquilles però de guàrdies de seguretat n'han aparegut tres de seguida.

La solució per la que han optat els guàrdies de seguretat ha estat genial, digna de ser inclosa a un manual. Han obert les portes i han deixat passar les persones que feia més estona que s'esperaven i que més cridaven, no així a la resta, als xais, que han hagut d'esperar religiosament que la persona que atenia (des d'aquí la meva solidaritat amb el/la pobre treballador/a) donés a l'abast.

És molt indicatiu del concepte de gestió que des de Renfe (sigui adif o sigui la subempresa que sigui, que a l'usuari li importa un rave) es té que, quan no funciona cap màquina (em costa de creure !) no es reforça el personal adreçat a expedir bitllets sinó que es dobla el nombre de guàrdies de seguretat habitual. Chapeau per la gestió ferroviària de rodalies que s'entesta a conservar les tradicions de maltracte de l'usuari.

Recepta de les magdalenes

Com més d'una persona m'ha demanat aquesta i altres receptes, n'aniré penjant algunes en aquest bloc, així es podran consultar quan es vulgui.

RECEPTA DE LES MAGDALENES

INGREDIENTS

6 ous
350 gr. de farina
250 gr. de sucre
¼ l d’oli d’oliva
1 sobre de llevat normal
El suc de mitja llimona (es pot substituir per una copeta de licor o per canyella o per cacau en pols, etc..perquè li doni el sabor que es vulgui)

PROCEDIMENT

Es baten els ous i s’hi afegeix el sucre, se segueix batent i s’hi afegeix l’oli i el suc de llimona. Afegim finalment la farina barrejada amb el llevat. Perquè quedin esponjoses allò ideal és anar afegint la farina a poc a poc, precipitant-la des d’un colador.
Quan ja tenim la massa omplim els motlles de magdalenes i fornegem a 160 graus uns 12-15 minuts. Aneu amb compte amb els motlles, els tradicionals de paper no van bé, ja que la massa té més força que el motlle i els deforma. Penseu també que creixen molt durant la cocció, de manera que tan sols s’han d’omplir fins a la meitat aproximadament.

Podeu fer la recepta en parts proporcionals a la massa, ja que d’aquí potser en surten 15 o 18 de grans.