Els pares, grans ignorats

Ja fa un temps, en un altre bloc, vaig escriure sobre com en algunes institucions s'ignora els pares, no els pares com a institució sinó els pares com a gènere. La major part dels professionals i serveis relacinats amb els fills sàdrecen i contemplen gairebé en exclusiva la mare. És cert que encara no és tan elevat com seria sà i desitjable el nombre de pares que realment s'implica a l'escola, la llar d'infants, el pediatre, però també en la roba dels nens, els accessoris de l'habitació, les joguines, etc.

Evidentment es tracta d'una inèrcia fruit del comportament majoritari, però seria molt més proactiu i pedagògic que tots els col·lectius que treballen al voltant de la canalla s'adrecessin als pares i a les mares per igual com a signe del que ha de ser una situació de paternitat normal. Possiblement, davant una pregunta del dependent de la sabateria o davant un comentari del pediatre adreçat als dos, un pare poc implicat (per desinterès, escaqueig o comoditat) se sent empès a implicar-se una mica ...

Així doncs, com acabava aquell post, si un pare s'implica, no el castrem, que és molt frustrant sentir-se ignorat.


http://jaumefiguerola.bloc.cat/post/5369/227991