Fa uns dies, reconec que seduïda per la seva coberta, vaig començar a llegir la primera novel·la de la britànica Diane Setterfield. Jo pensava que seria un best-seller lleuger, al que trobaria mil errades històriques o de coherència i que serviria per pujar la meva autoestima intel·lectual i per distreu
re’m al tren. Però de seguida que vaig llegir un parell de capítols em vaig adonar que això no era així. Es tracta d’una obra una mica més complexa. El mateix li va passar a la meva amiga Mercè i també vaig llegir el mateix cas en una persona que participava a un fòrum literari de la UOC. Tots ells, igual que jo, van agafar el llibre sense gaire entusiasme, i van quedar sorpresos perquè es tractava d’una obra que anava una mica més enllà.
El cuento ... pretén ser un homenatge a la novel·la decimonònica, als clàssics britànics com Austen, les Bronté o Dickens i a la novel·la gòtica saxona, de la qual incorpora diversos elements com la figura de la mansió, la institutriu, la biblioteca, etc. No entraré a detallar l’argument ni a desvetllar cap element, qui vulgui saber què hi passa que se’l llegeixi. Però sí que m’agradaria destacar alguns tems que s’hi tracten.
En primer lloc és una obra que aborda des d’una perspectiva intimista i turmentada el tema dels germans bessons. Més enllà de fer esment de les anècdotes, repetides i ja insípides, que poden tenir lloc entre bessons, l’autora ens desvetlla una altra manera de viure aquesta circumstància.
En la línia d’altres obres que triomfen en l’actualitat com l’Ombra del vent (amb el seu cementiri dels llibres oblidats), Firmin o La lladre de llibres, en aquest text el tema de la bibliofília i dels llibres com a eines per entendre la vida esdevé cabdal. I a través dels llibres arribem a les paraules que es manifesten com a sanadores i dotadores de realitat a les coses. Allò que no es diu es perd i és com si mai no hagués tingut lloc.
Finalment, i des del meu punt de vista, la mutació i la semblança. L’eix central en el que gira l’obra són les semblances, els paral·lelismes i la mutació. No tot allò que sembla semblant s’assembla de veritat. No tan sols existeix allò que veiem i no tan sols veiem allò que existeix.
He llegit opinions diverses sobre aquest llibre. Moltes persones escriuen en fòrums que és un llibre lent i ple de descripcions. És cert, no és un llibre trepidant ni està escrit com un telegrama o una sinopsi televisiva, qui busqui això que llegeixi Dan Brown, que ho fa molt bé. L’acció d’aquesta novel·la són els seus personatges, els seus escenaris i els seus silencis. La resta, allò que passa, és anecdòtic.
