En Jaume i les olors

Davant la impossibilitat d'editar escrits a bloc.cat, i mentre em plantejo una migració del bloc a vilaweb, o una fusió de blocs, editaré aquí els escrits. Total, em fa l'efecte que no ho llegeix ningú (però a mi m'agrada igual escriure!).

EEn Jaume està descobrint les olors. És divertidíssim. A estones, i quan menys t’ho esperes, notes que fa una gran aspiració nasal i pregunta: “mama, a què fa olor?” Normalment respon així davant una olor nova, tant en positiu com en negatiu. Alguns dies passem per davant del mercat on el sistema de soterrament d’escombraries és desastrós i la fortor sovint et tomba. Aquest és un dels moment en els que en Jaume arronsa el nas, aspira amb profunditat i pregunta a què fa olor; jo li explico que fa olor a escombraria orgànica i ell respon: quina pudor !

Al marge d’altres moments espontanis durant els que es pot veure sorprès per una olor que no sap identificar, una altra de les olors que identifica és la personal. Moltes vegades, si estem al sofà molt junts o abraçats, em diu “fas olor a mama”, i jo li dic “a què fem olor les mames?”, ell me mira astorat i em diu amb cara d’obvietat “doncs a mama !”. Té tota la raó, les mames fem olor a mames, ni a papes ni a aranyes, a mames. L’altre dia, però, jo vaig canviar l’oli que habitualment em poso a la pell després de la dutxa per una crema i en Jaume em va preguntar que a què feia jo olor, quan li vaig dir que a cremeta, em va dir “això no m’agrada, quin fàstic!”. Ja sé que el body milk Dave no li agrada al meu fill.

Els processos de descobriment sensorial dels nens són apassionants. Però el de les olors té un plus perquè és sensorial, però també cultural. Per exemple, els nens s’oloren els peus sense cap pudor, com una cosa natural, però després afirmen –si més no en Jaume- “els meus peus fan pudor a peus galdosos!” És una frase per emmarcar que no sé d’on ha tret, però em fa riure molt. Denota un aprenentatge cultural de les olors; pot olorar els peus sense fàstic, però afirma que fan pudor.

Tot plegat fa riure força, però també reflexionar.