Fa molts dies que no escric i és per cansament. No es tracta del cansament ordinari i quotidià, físic i psíquic, que m’acompanya cada dia i que és producte de la feina, de la vida, de la casa, del tren i del pes de la mateixa rutina. No. Es tracta d’un cansament atàvic, que fins i tot deu ser cíclic i que tinc comprovat que s’encomana.
En definitiva, estic cansada d’escriure sobre l’actualitat quan constantment sento que aquesta m’agredeix i m’obliga a justificar-me constantment. Tinc una sensació estranya en els darrers temps, sembla que les coses s’estiguin capgirant i perdent la poca lògica que se n’havia consensuat. Apareixen manifestos indocumentats i fantasmagòrics que obliguen un a justificar-se per parlar la seva pròpia llengua al seu propi país. Ve el president del govern espanyola a dir que respectarà un estatut, que el seu ministre d’economia està manifestament incomplint, i les masses li aplaudeixen i victoregen !!! La unió europea obre la porta, en plena desacceleració i fluxos migratoris descontrolats, a treballar fins a 65 hores a la setmana, tirant per terra qualsevol aspiració a la negociació i lluita per la conciliació de la vida familiar i el desenvolupament personal al marge de la feina.
En definitiva, el món és boig i ens vol tornar bojos a tots.
dijous, 24 de juliol del 2008
dimarts, 8 de juliol del 2008
La Gàlia
A vegades m'agafen ganes d'aturar el trànsit del c. Aragó, posar-me al mig de la calçada i picar-me el pit amb els punys mentres miro desafiant els cotxes aturats (a la meva imaginació s'aturen però a la realitat tinc els meus dubtes que ho fessin).
El Tribunal constitucional obliga el govern català a impartir la 3a hora de castellà a les escoles i els conseller diu que no passa res, que tot queda igual.
Mitja Espanya signa un manifest promogut per la sensata i poc radical Rosa Díez de condemna de les llengües minoritàries que es parlen a l'estat. I no passa res.
La "roja" (que ha tret de l'armari els qui enyoren l'espanyolisme d'altres temps) guanya una eurocopa i els carrers de mitja Catalunya s'omplen de banderes i "pelaos" corejant cançons del 36, mentres a la COPE insulten de manera impune qualsevol persona que no vagi a favor de la selecció espanyola. I no passa res.
Sort que alguns catalans devíem caure de petits a la marmita de la paciència, perquè realment, ser català, no sentir-se espanyol i voler viure amb respecte i harmonia és esgotador. Voelr ser català i punt es converteix en sinònim d'agressió constant.
Ai, i el català emprenyat?
El Tribunal constitucional obliga el govern català a impartir la 3a hora de castellà a les escoles i els conseller diu que no passa res, que tot queda igual.
Mitja Espanya signa un manifest promogut per la sensata i poc radical Rosa Díez de condemna de les llengües minoritàries que es parlen a l'estat. I no passa res.
La "roja" (que ha tret de l'armari els qui enyoren l'espanyolisme d'altres temps) guanya una eurocopa i els carrers de mitja Catalunya s'omplen de banderes i "pelaos" corejant cançons del 36, mentres a la COPE insulten de manera impune qualsevol persona que no vagi a favor de la selecció espanyola. I no passa res.
Sort que alguns catalans devíem caure de petits a la marmita de la paciència, perquè realment, ser català, no sentir-se espanyol i voler viure amb respecte i harmonia és esgotador. Voelr ser català i punt es converteix en sinònim d'agressió constant.
Ai, i el català emprenyat?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
