Anuncis en castellà

Per Nadal vaig poder comprovar que a la televisió pública catalana (TV3) cada vegada hi havia més anuncis en castellà. La major part eren anuncis de joguines o articles infantils, però també d'altres d'ús més comú. Aquest, però, no és un fet que esdevingui únicament a la televisió. La major part dels teleoperadors que et truquen, des dels ja entranyables - perquè em truquen gairebé cada dia- Marselo i Marsela de Jazztel fins als promotors de vins, detergents o gas natural, passant per la resta de companyies que ofereixen serveis d'internet, tots ells s'adrecen al consumidor en castellà, sense donar-li opció de triar la llengua en la qual desitja ser atès i, el que és més flagrant, demanant-li que canviï de llengua perquè no l'entenen.

Alguns diran que aquest fet és una expressió de bilingüisme que respon a una estratègia comercial i es quedaran tan amples. Més enllà de caure en el parany de bilingüismes asimètrics i altres fal·làcies losantianes, hauríem d'analitzar aquest fet des de diversos punts de vista.

Des del punt de vista legal de ben segur que trobaríem l'incompliment d'algun article de la LLei de política lingüística del parlament. Però ni jo sóc jurista ni aquest és l'aspecte que a mi em sembla més rellevant.

Des del punt de vista personal és força desagradable ja que, no tan sols irrompen a la intimitat de casa teva en nom de tal o qual companyia oferint-te una oferta o promoció sinó que, en els casos dels teleoperadors telefònics, a més et diuen que no t'entenen i et demanen que canviïs de llengua.

Però des del punt de vista del marqueting, per a mi és un error flagrant. Si algú em vol prestar un servei i fer-me creure que ho farà amb responsabilitat, qualitat, de manera personalitzada i amb una política que situa el client al centre de la seva activitat, què menys que adreçar-se a mi en la meva llengua! Com e de pensar que, per posar un exemple dels més pesats a l'hora de trucar, Jazztel m'ha de donar un bon servei si ni tan sols és capaç d'adreçar-se a mi en la meva llengua?

Fins que les empreses no entenguin que el tema del català en l'atenció a l'usuari, oral, escrit, activa i passiva, no és un tema de militància o de país sinó que es tracta d'un element d'estratègia empresarial, no assolirem la plena i desitjada normalització lingüística del país. Però encara hi ha molt poca pedagogia al respecte. Potser estem acomplexats?