Blocs i dones

Ahir, aprofitant el meu estat de discapacitat física temporal, vaig fer una ullada als blocs que corren per aquests móns de déu. El món del bloc m'interessa molt, però en la meva quotidianitat no tinc temps per seguir-los de manera habitual.

Durant les eleccions vaig seguri els blocs d'alguns candidats com en Joan Herrera, en Ridao, etc. I també vaig fer alguna ullada esporàdica a blocs de persones que havien deixat comentaris a altres blocs. El perfil del blocaire que vaig trobar - que no el tipus, la mostra és totalment parcial perquè els blocs que jo visito tenen un perfil molt concret, relacionat amb la política catalana- és el d'un home, d'entre 20 i 45 anys, universitari i de formació en la branca d'economia, dret o ciències de la informació. De dones poques.

Dissabte, en canvi, buscava informació per la xarxa sobre activitats a fer amb el meu fill. Vaig accedir a moltes pàgines de recursos educatius i lúdics, algunes relacionades directament amb l'escola i d'altre relacionades amb la preparació d'oposicions a educació infantil. Allà el perfil era totalment contrari; la major part de blocaires i participants a fòrums eren dones, d'entre 20 i 35 anys i de foració universitària o mòduls formatius relacionats amb la pedagogia, l'ensenyament, etc.

El que tinc clar, i parlo per mi que a priori no sóc representativa de ningú altre però que puc patir els problemes d'una generació (aquí el mot serviria per a edat, però també per a gènere), és que jo no tinc temps per a tot. Treballo a 40 Km de casa meva, pateixo la Renfe, dino en 1 hora justeta, vaig a buscar el nen a l'escola, fem una mica de família a la tarda: pare, mare, nen, en les seves versions de parc, piscina, passeig, jugar a la platja, etc. Banyem, fem sopars, sopem, preparem coses de l'endemà, rentem 4 plats, amb sort mirem unamica de tele com a pretext per seure al sofà i anar-nos explicant quatrre coses, i a dormir, que a les 6 sona el despertador ! I el bloc? i les lectures espesses de Giddens? i el postgrau? i el gimnàs? i trucar els amics per veure si encara són vius?

Realment és complicat, però malgrat això jo m'he proposat trobar un racó per reflexionar en veu alta a la xarxa. Potser algú llegeix això i pensa: aquesta s'ofega en un got d'aigua. Però bé, si algú ho llegeix i se sent alleujat pensant que no és que ell no sàpiga administrar el seu temps i la seva vida sinó que realment el temps és molt escàs i val més dedicar-lo a allò que importa, jo ja em sentiré una mica satisfeta. I si no ho llegeix ningú també, perquè jo ja he buidat el pap.