Top manta

Quan passeges per la Rambla de Vilanovani la Geltrú pots observar una gran presència de venedors dels anomenats "top manta". Són gairebé tots nois joves, negres, possiblement subsaharians sense permís de residència ni oportunitat de tenir-ne, que vénen discs, pel·licules, bosses, moneders, estilogràfiques, colònies o roba interior; tot de grans i prestigioses marques.

Quan jo veig aquests nois sento que alguna cosa molt gran falla en la globalització. Me'ls miro i veig la mà d'obra i els cervells d'un país, part de les persones que haurien d'estar construint una Àfrica més lliure i sobirana, capaç d'administrar-se i generar riquesa - no en el sentit lucratiu, sinó en el constructiu. Aquests nois venen aquí perseguint un somni que és una quimera, que està construit sobre pols. Creuen que a Europa podran accedir a la riquesa i al consum, a un habitatge, cotxes, dones potser. Lucrecia diu en una de les seves cançons: un coche, una casa y una buena mujer, referint-se a allò que volen els cubans i que no poden tenir, si més no en condicions. Doncs bé, segurament aquests nois vénen aquí buscant el mateix i tan sols troben llits calents i una feina de semiesclavitut.

Els mitjans de comunicació no són gaire objectius. La premsa local destaca titular com ara: un venedor de top manta fa caure una dona en fugir de la guàrdia urbana, o bé, un tren pateix un retard en produir-s'hi una persecució a venedors de top manta. Aquesta és la notícia? això ens interessa? que aquests nois fan caure una senyora? jo he vist en més d'una ocasió un d'aquests nois lesionat durant la persecució o agredit per algun vianant amb vocació de Rambo i mai no he vist reflectit aquest fet a la premsa. És que ells no compten? era un pregunta retòrica, ja ho sabem que no !

Quan l'expoli d'un país i d'un continent inclou alguna cosa més que matèria primera, antiguitats i art, és obvi que no interessa el desenvolupament d'aquell territori. Àfrica es converteix dia a dia en el proveïdor d'esclaus i mat`ria a baixa cost d'occident i, més enllà de la retòrica, el món no hi fa res. Ni missions ni voluntaris. Fan falta polítiques reals i efectives d'ajut al desenvolupament i l'autogestió i deixar de donar suport a dictadors i faccions en conflicte.

Però mentre tots mirem Iraq ningú no mira Darfur ...