Pediatres

Diuen que no hi ha pediatres. Deu ser cert.
A Vilanova i la Geltrú, una localitat que té al voltant de 60.000 habitants hi ha pocs pediatres a la sanitat pública. Si vols dur-hi el teu fill has de demanar hora amb molta antel·lació (de vegades 10 dies, de vegades 5). si el qeu tens és una urgència, que amb els nens és el més habitual, i t'adreces a l'ambulatori has de tenir en compte que tan sols s'atenen dues urgències al matí i dues a la tarda, per ordre d'arribada; això és, si tens el nen malalt de debò has d'anar abans no obrin perquè tan sols atendran les dues urgències primeres que hagin arribat. Si finalment no ets dels afortunats que poden ser atesos t'adrecen a urgències, però no a Vilanova mateix, no. A l'hospital de Vilanova i la Geltrú no hi ha servei de pediatria. Has d'anar a Sant Pere de Ribes. De dia, per a la gent que no té vehicle privat, hi ha servei d'autobús, però de nit no hi ha res. Els taxis de Vilanova no funcionen a la nit, i menys per trajectes tan curts - jo ja ho he patit. A més, en el cas que trobis un taxi, no disposarà de cadireta específica per a dur nens i nadons, de manera que el nen, ja malalt, ha de còrrer el risc de viatjar per carretera sense els dispositius de seguretat adhients.

Suposo que no és un fet únic. Tampoc no és un fet que afecti la majoria de la gent: tothom té cotxe i l'utilitza per anar a tot arreu. Però jo no condueixo i tampoc no sóc partidària del vehicle privat per a tot. Abans de decidir que un servei s'oferirà fora de la ciutat s'ha de procurar que la ciutadania compti amb tots els serveis. Des del meu punt de vista aquesta és la única manera de fer coherent el discurs dels serveis universals, la igualtat d'oportunitats, el foment del transport públic, la construcció d'un model de ciutat per a tothom, etc.

Potser el problema és d'ingenuitat, d'haver-me cregut que existeix voluntat de fer les coses bé per a tothom i especialment per als qui més ho necessiten.